La signatura, el ‘tag’,
és l'essència. Deixar rastre, ocupar territori. Descarregar tota l'adrenalina,
la més íntima, alliberada per un gargot, personal, únic, irreflexiu, però que
sempre ha de restar igual. Reiteratiu. Un 'tic' que surt de l'automatisme psíquic de cadascú. El que defineix al 'writer'. Ràpid. Sense
pretensions, però amb personalitat pròpia. Identifiquen i denoten, des de
l'interior de cada persona, la voluntat d'estar. No és art, diuen alguns... Però és la màxima manifestació
individual. La emprenta més personal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario