M'he retrobat amb Zafra*, un graffiter
que actua per Barcelona, redissenyant rostres humans que compten sentiments,
dibuixats en caixes de línia elèctrica de carrer. Tenia
aquesta fotografia des de feia diverses setmanes a l'escriptori del blog. La
mandra a escriure, tot i el plaer que això suposa, ha fet que fins avui no l’hi
dediqui un petit post . Ara, crec, és el moment oportú de
reivindicar-ho. Per
la seva perfecta execució, del rostre anònim dibuixat, i pel que diu: l'art és ‘basura’.
En
els temps que corren, en una societat cada vegada més propensa a la repressió i
d’emmordassar la llibertat d'expressió, encara queden racons de llibertat on
manifestar-se amb desimboltura i lliure de prejudicis.
Avui aquest tema és de nou actualitat. En
una enquesta publicada pels mitjans convencionals d'informació manifesten que
l'art contemporani, el que es fa avui,
un 80 per cent és escombraria comercial i un 70 per cent del públic general no ho valora o li importa un rave.
Dolent
per a l'art convencional, quan aquest no diu res a la gent. Si
l'art no sorprèn, no comunica, no provoca malestar, ni crea sentiments
positius o negatius, no és art ni és res. És
escombraria. Escombraries,
brossa, només apreciada pels especuladors, professionals de l'engany, de
fundacions lucratives, d’executius sense cultura, i de banquers que han estat -gràcies
a les comissions- la gran 'mamella salvadora'
de falsaris i farsants, de venedors i hipocrites creadors.
.
El
veritable art, l'art ‘no basura’, va per altres camins. No necessàriament els senders comercials. L’art de debò és qui
inspira i remodela sentiments i persones. Que
aquesta evidència ho hagi de dir una persona a través d'un graffiti, dóna més
credibilitat a aquest parer col·lectiu!!
*Francisco de Pájaro
