Blanc sobre negre: Gris fràgil, fàcil, efímer

Stencil de fredor gris, de blancs i negres, poc atiborrat

Darrerament abunden els graffitis 'grisos'. D’adhesiu i plantilla. El que molts anomenen stencil de tallar i enganxar. De negre sobre blanc. Allunyant-se del graffiti pur, dur, fins i tot del clàssic stencil, atiborrat de color, de barroquisme desenfrenat que va desenvolupar la seva particular trajectòria en les tendències de l'art de carrer.

El nou stencil aprofita sempre la paret neta, el mur immaculat. Minimalista. Lineal. A vegades contundent. La majoria de les ocasions efímers. Però es pot reproduir amb facilitat. Molts són impresos, excessivament fàcils d'enganxar i possiblement per això, excesivament fugaços, com aquesta imatge -que no direm on era- mostrada al començar el post. Aquesta enganxina va durar poc i no pel missatge de ‘kabrones con suerte’, adosat al seu costat, sinó per la seva mateixa fragilitat, en l’espai i en el temps. Per ser una acció intromesa en un territori que li era aliè, controlat per moltes altres tribus que representen el graffiti pur, d'spray i pintura.

Un gosset cabró i de carrer, amb mans de famella humana, encolat a la paret, amb el seu barret de king cabronàs neollatí, va fer que fos mirat per milers de transeünts, abans de la seva arrencada definitiva i que algú es pensens que es tractaba d'un Bansky amagat.

Per contra, els stencils desbordats, canallescos, borratxos de color i barroquisme, bruts de desordre total es mantenen imperpetus en racons i carrerons.

Superposició d'stencils desbordants i coloristes en un carreró del Raval a Barcelona