‘Las calles hablan…’ de Barcelona a Washington i Califòrnia

Aquestes setmanes s'està promocionant als Estats Units un vídeo sobre el ' graffitisme ' que es realitza actualment a Barcelona. Diverses universitats nord-americanes, centres culturals, meques del pensament i de l'avantguarda intel·lectual, punts avançats del pensament, fins i tot la mateixa ambaixada d'Espanya a Washington, estan rebent a Katrine Knauer, codirectora del documental ‘Las calles hablan...’ ('Els carrers parlen ...'), per parlar, precisament, i donar testimoni, del graffitisme barcelonès.

Pel que veiem de nou, es manté l'habitual dialèctica subcultural entre la llibertat d' expressió, d'una comunitat d’'escriptors i pintors' que busquen en envair l'espai urbà (parets) el seu nínxol d'expressió i manifestació personal front l’actitud dels governs municipals a perseguir i reprimir aquesta pràctica. És una batalla, de les moltes a nivell cultural, que es desenvolupen en aquests moments en moltes ciutats.

.
El documental d'On-Its Films, es mostra com aquesta dialèctica genera una riquesa cultural i expressiva. Això queda palés en les accions dels graffiters locals i estrangers que han participant en la filmació, com  Zosen, Mina Hamada, Kenor, Kram, El Xupet Negre, Debens, Fert, Dase, SM172, Ogoch, Kafre, Aleix Gordo, Meibol, Eledu, C215, H101, señorita Van, Btoy, El Arte Es Basura, Konair, Gola, vinz  que s'han prestat a ser descoberts per aquest document.

És un document que demana l’alliberament de parets urbanes per la pràctica del 'graffiti'. Molts opinaran que és la millor forma de donar a conèixer aquesta manifestació vital i en canalitzar aquesta necessitat primigènia de transmetre senyals de forma pública a les parets com seria alliberar murs a les ciutats per convertir-les en marcs per a aquesta expressió cultural. D'altres, en canvi, creuen que amb aquestes accions només es fomenta el vandalisme, indueix a que s'embruten parets i donen un aspecte horrible a la ciutat. En definitiva, aquest assumpte encara genera dialèctica pura, autèntica font de creativitat personal i comunitària.

Banksy o Óscar Pérez, valen el mateix

Aquesta setmana en un carrer neoyorquí, un vell oferia dibuixos del grafitter Banski a baix preu, (sota el rètol d'spray art) en una paradeta muntada  al mig del carrer  proper al Central Park. Pocs van fer cas a les peces en petit format d'aquestes expressions artístiques. Ningú coneixia qui era l'autor d'aquestes obres. No estaven signades de forma visible. I per això, foren menyspreades o no tingudes en compte.

Si ho haguessin sabut, s'hagués muntat el caos en aquesta part de Nova York. Però al passar desapercebut qui era l'autor d'aquests grafittis pintats sobre format de llenç, les obres van passar desapercebudes.

Amb aquesta experiència s'ha constatat de nou, que la gent compra i valora l'art per prejudicis. Comercials i de modes. La firma és la gran referència. 'És de tal autor, doncs el compro com sigui'. Així de simple i irracional funciona el mercat de l'art. En quedar en l'anonimat l'autoria d'aquells Banksy exhibits per a la venda en un carrer de Nova York, el públic ni es va adonar de la seva presència, i per això no els van valorar, ni els va comprar. Ningú es va adonar del que tenien davant dels seus nassos: l'obra d'un dels fenòmens més cotitzats de l'art actual. Més d'un broker i galerista del Soho o de Trebinka, es deuria tirar dels cabells, en conèixer el que va passar a poques milles de distància de la seva galeria i que per pura desinformació, no va poder aprofitar.

A mi, personalment, m'encanta descobrir llenços urbans, sobretot murals, pintats al mig del carrer. Quan vull recrear-me en veure pintades urbanes, m'agrada passejar per escenaris molt específics del paratge urbà i captar fotogràficament aquestes accions a través del mòbil amb el qual et connectes al món exterior.

El Raval de Barcelona, el Poble Sec de aquesta ciutat, o els carrers i polígons de Mataró són territoris on sòl pescar moltes de les imatges de grans parets pintades que surten en aquest blog.

Ahir em vaig acostar a la ciutat de Mataró, una de les ciutats que compta amb algunes de les representacions més creatives de l'anomenat art urbà, per comprovar les novetats que es forgen en aquest territori, un dels més interessants en el moment actual i gaudir contemplant.

Mentre prenia un tallat en una de les terrasses de la Riera de Mataró, es va acostar un dibuixant local , un tal Oscar Pérez, i em va oferir l'edició del seu fanzine corresponent al mes d'octubre, que recentment acabava d'imprimir. Em va oferir un exemplar per comprar. El vaig comprar i vaig comprovar com en un minúscul recinte de paper de menys de 16 centímetres quadrats (un DinA-5) des de fa molts anys dóna a conèixer als veïns la seva creativitat en el dibuix amb tint humorístic, oferint-los al mig del carrer.

L'exhibició del dibuix a través del format imprès, en principi és l'antítesi del grafittisme com a acció d'expressió creativa mural i pictòrica al mig del carrer. Però la forma en donar a conèixer aquesta creativitat, d'apropar-la de forma directa al passavolant del carrer, a qui es creua amb l'artista, crec és una altra forma d'entendre l'acció del dibuix creatiu com a art de carrer. Això sí, restant-li la seva dosi de subversió, provocació i rebel·lia comunicativa que representa l'actuar sobre les parets urbanes.

Tot això em va fer pensar en el que va passar a Nova York amb la venda de pintures de Banksy en una paradeta al carrer fa quatre dies. I em va fer pensar també com no s'ha de confondre el valor amb el preu en el món de la creativitat. Un Banksy o un Oscar Pérez, per a mi tenen el mateix valor, si em provoquen una emoció. Ja sigui en format imprès, en un llenç, o en una paret de la ciutat. I això no té preu.

Els 'Spray Art' de Banksy per 60$ (50€) en New York: '¡Claro, falta la firma!!!', diría Dalí.

Floreix el graffiti comercial

El graffiti, com a art provocatiu, reivindicatiu, de llibertat personal, gairebé subversiu, perd el seu valor revulsiu, d'expressió radical llibertat, fins i tot de guerrilla artística, quan es posa al servei d'un negoci.

Però no per això, quan aquest art mural deixa de ser provocatiu i es converteix en quelcom permès i ben pagat deixar de ser art. Es converteix en art mural convencional, art pictòric, al mig del carrer. Un art de carrer no canallesc, i sí subvencionat. Podríem dir, que es converteix en un art integrat, palatí, burgès, instituït.

Una gran part de la producció artística, al llarg de les civilitzacions ha estat subvencionada pels grans cercles de poder. La producció artística y cultural de la Grècia clàssica, l'edat mitjana eclesiàstica, el renaixement principesc o el barroc monàrquic, van estar mantingut pels poders d'aquestes societats. També quan es va inventar la idea de la llibertat creativa de l'artista, durant l'auge de la individualista burgesia industrial i capitalista, aquesta també va subvencionar, per les seves mansions privades, l'art, en aquest cas el sorgit del creador bohemi. També el post capitalisme ha estimulat el seu concepte particular en emparar l'art i retenir per a les seus d'aquestes grans corporacions, teles gegantines executades per artesans postexpresionistes, que han complert la seva missió a la perfecció.

La muralitat pictòrica al mig del carrer, pagada i contractada la seva realització per cridar l'atenció o enaltir un negoci també és art. Art al carrer, amb uns propòsits clars, però art al cap i a la fi. Cada vegada hi ha més botigues, bars, restaurants, entitats, o locals d'activitats professionals, que s'acullen al graffiti per donar notorietat a la tasca que realitza el seu negoci. Cada vegada més, floreix un graffiti comercial, que no per ser comercial deixa de ser una manifestació amb aspiració a ser bella. Perquè en essència, tot el que es realitza amb passió és art. Enaltir aquesta pràctica, encara que sigui comercial, també mereix el seu reconeixement.

És una altra manera de veure l'art de carrer, amb altres propòsits, menys reivindicatius, -tret el donar a conèixer els avantatges que proposa i seduir el vianant pel local en qüestió-, menys subversius, però al cap i a la fi, art.

Una ‘biblio’ de BCN reconeix al grafitti com a art de carrer

Grata notícia per als que no s'escandalitzen per veure grafitejades les parets de la ciutat. Una biblioteca de Barcelona, la situada al barri de Sant Antoni, al carrer Borrell 44, organitza una exposició fins al proper dia 27, reconegent el graffiti com a art de carrer.

Que una biblioteca municipal organitzi una exposició sobre aquesta temàtica, no deixa de tenir el seu mèrit. És un atreviment a reconèixer una activitat iconogràfica, injuriada per molts ciutadans i entitats barcelonines.

La veritat és que en aquest 'barri frontera' de l'Eixample barceloní, en l'avui desmantellat mercat Sant Antoni, és un cau de grafiters. Aquesta zona està enclavada entre dos nuclis creatius molt importants de la ciutat, i que compten amb diversos grups activistes de carrer, com són el Poble Sec i el Raval de Barcelona.