El fantasma de la fàbrica

Tota fàbrica abandonada alberga als seus racons, quelcom fantasme. A la gent assenyada no els agrada aquests essers volàtils i transparents. Per això moltes factories van ser enderrocades, per no ser hostatge d'aquests esperits, quan els edificis van quedar abandonats per obsoletes o la seva activitat va fer fallida, engolida pels inexorables cicles econòmics que comporta el capital. A la civilització, empírica, utilitarista i funcional - o gran John Stuart Mill! - no li agrada els fantasmes. Són una xacra que no porten a cap lloc i no crea benefici de cap tipus. Només origina problemes i irracionalitat.

A la industriosa Ciutat de Mataró, antany febril empori de manufacturació de 'gènere de punt', i ara localitat d'innovació i creativitat 2.0, hi ha el fantasma de can Marfà.

Ronda en aquest magnífic complex exindustrial, [veritable joia de l'arquitectura fabril] que va estar a punt de ser enderrocada,-en part així va ser-, per l'especulació immobiliària. Però que gràcies a l'acció dels seus fantasmes 'rundeadors', es va salvar de la picota.

Ara un dels seus fantasmes, i a vegades molts dels seus amics, pul·lulen lliurement, entre naus buides i conservades, -diuen que per a usos culturals-, i, a la nit, molesten amb les seves bromes als veïns que habiten amunt dels antics patis industrials, ara convertits en funcionals pisos de propietat.