Tanquem la barraqueta, baixem la persiana

Tamquem any, baixem la persiana. I quan a Barcelona es baixa la perxa en surt un grafitti.

Els van voler prohibir. L'Ajuntament tampoc li agradava que es pintés a les malles metàlíques. I ara són els propis 'amos' de les botigues, dels establiments i els  locals, qui demanen que se'ls dibuixi a les seves portes. És possible que sigui una autodefensa. Però s'ha institucionalitzat.

Algunes de les acciones estan relacionades amb l'activitat del local en qüestió. D'altres, la majoria, el motiu és el de menys.

Com deia McLuhan, 'el mitjà és el mitsatge', i el contingut, una simple quincalla. Però, com veiem dia a dia, en el grafitti no hi ha quincalla sense valor propi...

Mural al carrer de l’Aurora dedicat a Juan Andrés Benítez

fotos: BarcelonaTV

Amics i familiars de Juan Andrés Benítez, (mort mentre estava en mans dels Mossos d’Esquadra) amb la col·laboració d'alumnes de l'Escola Massana i el col·lectiu Los Reflectantes, han pintat un mural al carrer de l'Aurora perquè el cas de la mort de l'empresari no quedi en l'oblit

L'acció s'inclou en unes jornades dedicades als abusos de poder que se celebraran al barri del Raval, de Barcelona, on van pasar els fets. 

Sobren més paraules.

‘tags’ persistents

La signatura, el ‘tag’, és l'essència. Deixar rastre, ocupar territori. Descarregar tota l'adrenalina, la més íntima, alliberada per un gargot, personal, únic, irreflexiu, però que sempre ha de restar igual. Reiteratiu. Un 'tic' que surt de l'automatisme psíquic de cadascú. El que defineix al 'writer'. Ràpid. Sense pretensions, però amb personalitat pròpia. Identifiquen i denoten, des de l'interior de cada persona, la voluntat d'estar. No és art, diuen alguns... Però és la màxima manifestació individual. La emprenta més personal.

Netejant parets de carrers

Netejar per reprimir o netejar per deixar disponible nous tapissos murals per grafittijar-los?

Mentre es polemitza sobre aquesta qüestió, tots es beneficien. Les empreses que contracten les administracions per esborrar aquestes accions grafiteres i que, per descomptat, treuen un rendiment econòmic pel seu servei de 'neteja' i els mateixos 'writer' de la zona netejada, que veuen amb aquestes accions com s'alliberen nous espais, futurs murs blancs i reverguerats.

L'essència del grafitti és la seva temporalitat, la seva base efímera. Un grafiter no es perpetua per la permanència, sinó per la insistència.

Mirant com netegen aquest mur, com diuen a Itàlia: 'Tutti contenti!!'