Xavier Trias, alcalde de Barcelona, o algú
influent en el seu equip de pensament, ha entès que posar portes al camp és
tasca inútil, complexa, cara i per això ineficaç. Per això, de forma solapada vol congraciar-se amb els ‘grafiters comtals’.
Si
l'anterior administració municipal va refutar i es va enfrontar obertament contra
aquests ‘activistes embruta parets’, amb l'administració de Trias es vol donar
la sensació que, sobre aquest tema, es pot parlar. Encara
que molts pensen que només es volen tenir tractes amb els pintors congraciats que
volen expressar les seva creativitat al mig del carrer, per mitjà del muralisme
i no amb els autèntics escriptors.
D'un temps ençà són continus els contactes amb grups de dissenyadors, escoles d'art, pintors, i algú que altre writer (en aquest cas menys), per negociar on pintar i on no a ple carrer.
Per a uns és una bona opció per a institucionalitzar l'art al carrer. Per a altres, una mostra més del nou despotisme. Canalitzar a través d'associacions, que serveixin de vehicle de comunicació i de filtre entre el activisme muralista i l'ajuntament, és el que està fomentant el consistori barceloní.
D'un temps ençà són continus els contactes amb grups de dissenyadors, escoles d'art, pintors, i algú que altre writer (en aquest cas menys), per negociar on pintar i on no a ple carrer.
Per a uns és una bona opció per a institucionalitzar l'art al carrer. Per a altres, una mostra més del nou despotisme. Canalitzar a través d'associacions, que serveixin de vehicle de comunicació i de filtre entre el activisme muralista i l'ajuntament, és el que està fomentant el consistori barceloní.
Associacions
i entitats que registrin creadors, cerquin parets, organitzin accions, muntin la seva pàgina web i sobretot, vetllin ‘pel no
vandalisme’, sembla ser la solució trobada. D'aquesta
manera es fixa un nou poder o autoritat, que dictamina qui pot pintar, escriure,
manifestar-se i qui no. De
fet aquest model ha funcionat en moltes poblacions de l'entorn barcelonès.
L'acció més significativa, a banda d'altres realitzades últimament en algunes zones de Barcelona, sobre tot al Poble Nou i al Raval, és el que avui s'ha muntat, amb un cert èxit -tot i la pluja- a l’àrea d'enderroc on estaven ubicats els antics Encants de Barcelona, a la plaça de les Glòries, ara en plena transformació urbanística. Ho han qualificat com UsBCN, i ha participat un nombre important i interessant de creatius .
És l'aposta il·lustrada BCN. El que molts anomenen neodepostisme il·lustrat : 'Tot pel writer, però sense el writer'.
L'acció més significativa, a banda d'altres realitzades últimament en algunes zones de Barcelona, sobre tot al Poble Nou i al Raval, és el que avui s'ha muntat, amb un cert èxit -tot i la pluja- a l’àrea d'enderroc on estaven ubicats els antics Encants de Barcelona, a la plaça de les Glòries, ara en plena transformació urbanística. Ho han qualificat com UsBCN, i ha participat un nombre important i interessant de creatius .
És l'aposta il·lustrada BCN. El que molts anomenen neodepostisme il·lustrat : 'Tot pel writer, però sense el writer'.
No hay comentarios:
Publicar un comentario