martes, 30 de abril de 2013

2011, un any tocat de sang


Va ser un any dur, tocat de sang i mort. Va morir la bèstia. Es va convertir en formigó devorat pel vent i la plutja.

Ara, els seus col·legues, sicaris com ell, pul·lulen; metamorfosant-se i camuflant-se. S'amaguen avergonyits de la nova vida, que brolla i esclata sense control, en descampats, ciutats, poíigons industrials vuits, jardins asilvestrats i cases ocupades.

Però la imatge d'aquell moribund, estès a terra, abandonat i desolat, perdura encara en la memòria dels seus assessins, amics seus. Ara desconsolats i  desorientats, anyoren el retorn a la vella vida, a ritme de 'saudade'.

lunes, 29 de abril de 2013

Ofegats per la plutja



Plou. Des de fa setmanes. És una caiguda d'aigua contínua. Persistent. Sens dubte beneficiosa, en un país de sequeres. O això diuen. Jo ho certifico. Però com sentencien sàviament els clàssics 'molt de bo, és dolent'.


Cau aigua a manta. Camps entollats, rius pujats, recuperació de lleres oblidades. Això és bo. Però, sempre i quan ens adaptem al nou hàbitat. Deixar de ser sargantanes de secà i convertir-nos en batracis. O en peix.


Com aquest pintat prop de la línia ferroviària Barcelona-Mataró, passada la riera d'Argentona, exuberant aquests dies, plena d'aigua i humitat. I de fums detergents i d'incineradora.

domingo, 28 de abril de 2013

Em va emprenyar la seva desaparició

Em va molestar molt veure com destrossaven un mural en ple descampat.
 
'Per frenar pintades vandàlicas' - em van dir-, però ells no saben que el que veritablement penso d'aquesta acció és que els vandàlics són els que van manar executar la destrucció d'aquest fresc, plé de passió i 'desgarrament', de ràbia i dolor. De sofriment humà.
 
Un reflexe cru de la desesperació. De la impotència no continguda, que surt com un crit de rebel·lia.

I won't
finish it,
so you can
paint
over *




Tota una profecia. Tot un manifest de tolerància. Tot un acte de humilitat, destruit per l'intrangisencia
I després diuen que cal fomentar la creativitat. Sí, la creativitat domesticada.

* no ho acabaré, perquè pugis pintar a sobre d'ell

*no ho acabaré, perquè puguis pintar a sobre d'ell.