Superposició sintètica, combinació explosiva

El llenguatge és la superposició de símbols. Les paraules no deixen de ser mers símbols de pensaments. La seva polaritat, contrast i combinació és el que ens conforma les idees.

Un símbol, per si mateix, diu molt poc. Dos símbols en seqüència, poden generar i suggerir noves idees. Aquest és el principi de la creació del llenguatge. Combinació de símbols per expressar sentiments. És el principi de l'escriptura xinesa. Superposició de símbols, de forma sintètica, per crear combinacions explosives: pensaments.

Amb els símbols vam crear un llenguatge, ja sigui oral, escrit, iconogràfic. Dos graffits diferents, generats en situacions diverses, per autors diferents, junts, cobren valor propi, -esdevenen en una unitat expressiva-, que fins i tot els seus executors primerencs, no sospitaven que tenia. 

O tres accions diferentes, com és el cas d'aquesta presa fotogràfica. Cada una amb la seva personalitat propia, i amb la seva intencionalitat inherent.

Polles, putes i figues, o la magnificació de la protesta

Fins al Google Street els capta. Una gran part dels graffitis mostren un solapat desig de expressar les frustracions sexuals, desamors fanatitzats, tabús reprimits, lloses atàviques que oprimeixen el subconscient dels individus. I aquest complex queda reflectit en graffitis amb icones que representen penis, vagines ‘conyeres’ -en català diem figues-  i l'ús sistemàtic de la paraula puta ...

A vegades em pregunto que tenen a veure aquestes professionals del sexe amb la ira continguda de molts graffiters que volen expressar les seva protesta o frustració davant els fets que li oprimeixen. Ja siguin morals, econòmics o socials. I el per què s'utilitzen els òrgans sexuals humans per expressar aquest descontentament.

Però així és. Segur que té una explicació antropològica i psicològica. Dels menhirs i del subconcient col·lectiu. Carl Gustav Jung ho explicaria sense cap objecció.  Però no es el motiu d'aquest post.

Com a mostra del que dic, d'aquesta manifestació d'art de carrer de rebuig convulsiu, penjo aquestes mostres captades en menys de 15 quilòmetres de distància una de l'altra. Una d'elles està eternitzada pel Goggle Street, al Masnou, davant l'estació de ferrocarril, l'altra està al pati d'una ermita marítima, la de Sant Simó, a Mataró. 

Enmig,, poso una mostra grollera de graffiti de toillet, de WC, o de ‘minguitori’, que no és art de carrer, -al tracar-se d'una manifestacio feta a l'interior d'un local- però a vegades, està en la seva sintonia. 

No assenyalo la seva ubicació, a Saragossa, per respecte al propietari del local; però evidentment  tot el que descrivim és una prova del que diem en aquest post: La magnificació dels nostres organs sexuals per expressar la més enèrgica protesta o el més profund desencís.

Entre l’opressió i la runa

A la ‘Zona 0’,  àrea que va ser per uns anys espai de lliure plasmació de l’efervescència muralista de Mataró, encara restem vestigis d’una acció painting que es va desenvolupar en aquest espai, un desolat polígon industrial, convertit els seu murs, parets i tapioles, en un efímer museu al carrer, mentre duri.

Aquí troben aquest manifest pictòric contra l’opressió, on el peix gran es menja al petit, els explotadors de tota mena s’ha aprofiten de la seva grandària per exprimir individualment a la segmentada població, a la gent normal, que només cerca viure amb felicita. Un mural on s’exposa clarament que els gegants opressors s’engoleixen els nanos petits i innocents.

Un discurs discordant en una societat on el sentit neoliberal i neoconservador, políticament correcte, i seguidora a cegues, econòmicament, dels utòpics i tòpics clàssics mercantilistes anglesos del XVIII, ara no agrada sentir.

Quan l’individualisme opressor està per sobre de tot ideal, son refrescants  -l'autèntic ‘cool’-  pintades com aquestes, un mural amagat en un espai on ha quedat plasmada la rutina economicista i financera que ha convertit a molts entramats econòmics en runa.

El corb és el rei, la nena, la seva serventa

En el tall d'una lúgubre mitjanit, mentre, feble i cansat, en tristes reflexions em trobo encastat pel dolor de la pèrdua de Leonora, l'única verge radiant, cridada pels àngels, segrestada i admirada, va venir de sobte l'ocell negre, i va venir com un rei, imposant la seva rotunda bellesa de banús i jo escrutant com un neci, perdut en la profunda negror de la nit, vaig romandre llarga estona, atònit, temorós, dubtant, somiant somnis que cap mortal s'ha atrevit mai a somiar.

Tot d'una, el misteriós ocell de banús, el rei de la negritud, l'au de les plomes metàl·liques com l'acer, va aconseguir canviar els meus tristos fantasies en un somriure de beneit, de neci, pensant que la fugida de Leonora va ser una necessitat fisiològica.

Ma'La, una referència laietana

Mateo Lara [Ma'La] és una referència en el món de la creativitat mural, i en l'entorn on el va veure créixer: la zona de Mataró i els seus voltants.

El seu art de carrer ha evolucionat cap a una pintura al servei de la decoració urbana, comercial, amb tot de positiu que té aquest terme, ara, de vegades, mal interpretat.

La petjada de Lara, sota el tag Ma'La, perdura en racons de la ciutat de Mataró, en els seus polígons industrials, els carrerons amagats del Iluro vell, i a les zones alliberades de certes àrees de la població on es va permetre als artistes locals del grafittisme mostrar la seva creativitat en murs desangelats dels nous projectes urbanístics d'aquesta ciutat germana de Barcelona.

Professional de la pintura mural, la seva activitat quotidiana 'va en paral·lel amb la seva afició al graffiti'. Les seves accions -moltes realitzades de forma 'coral' amb PTA2, Petados Crew de Rubí- es poden trobar a Espanya, Bèlgica, Alemanya. Ha exposat també obra en els E.E.U.U.

Avui, Ma'Lara lidera, des de fa anys, un projecte empresarial que té en la pintura mural la seva activitat principal. Està divulgant els traçats del graffiti al servei de la millora estètica de l'entorn urbà en edificis industrials, naus logístiques i comercials, factories fabrils i en l'alerta publicitària.

Un art urbà i industrial, resultat d'un creatiu nascut a Mataró, ciutat urbana, postindustrial i mediterrània.

Pintada col·lectiva del grup laietà, amb motiu de les Santes06, liderat per Ma'La i altres 'pintors'