Viatge destruït. Massa d’hora?. Excés de
color? No! Una interpretació molt afilada
de tal com eren en realitat els temples grecs. I les estàtues dòriques i jòniques.
I el tarannà dels nostres estimats i poc coneguts, grecs
Incomprensió total. Sí. L’estereotip germànic que
encara avui tenim de la cultura grega,
ens impedeix pensar i imaginar de com era de colorista, vitalista i desbordant la gent de l’Helade, els fills d’Helena, la
cultura del doris.
Res a veure amb el cementiri color blanc i pedrós
de l’imaginari que van imposar els intel·lectuals alemanys, volent reconstruir la
seva Grècia ideal. Un país imaginat i totalment irreal, inspirat en una Sicília
hel·lènica, mitificada i falsa recreada pel fotògraf Wilhelm
von Gloeden i la seva visió
fotogènica i irreal de Taormina; del descobridor de Troia, Heinrich Schliemann; o les al·lucinaons mentals dels arqueolegs prussians en
reviure la clàssica i solejada Grècia mediterrània, a l'espai pantanós, gris i plujós del Berlín prebàltic.
Víctima d’aquesta acció de tornar als orígens de
la identitat grega, amb tot el seu esplendor de color i punt de bogeria, va ser
una acció de la marca Banksy. La maquinaria
repressora de l’ajuntament de Barcelona va esborrar, sota el blanc mortuori,
tot el colorit d´aquest happening, entre dionisíac i plebé, i com dany col·lateral van esborrar els afixes
de la signatura Bansky, i dels seus ratolins, gaudint d’aquesta façana coloreada de l’Escola d’Art de Barcelona
Del seu viatge a Barcelona, ja no queda res d’aquest
pintor, autodenominat Banksy –que vol
ser anònim, efímer, radical, però que ara, avui, només es seguit per milers de
galeristes - i que va quedar flipat amb aquesta acció colorista a un edifici de la
ciutat de Barcelona, per reivindicar el compromís per l’autenticitat clàssica.
