Art al Carrer
Per preservar l'autèntic art efímer, el que està i es fa al carrer, el de domini públic, el que està a l'abast de tothom, l'art provocador, anònim, crític, subversiu, lúcid, informatiu i per que no desaparegui o, com a mínim, que quedi un rastre d'ell, fem aquestes resenyes.
viernes, 16 de diciembre de 2016
lunes, 14 de septiembre de 2015
Entre horts urbans i el parc marítim del Poble Nou
És un vestigi ruïnós,
de maó emblanquinat d'un ensorrament urbanístic.
Però
allà ha quedat, entre horts urbans i el
parc marítim del Poble Nou, prop de la rambla d'aquest
barri, ara cool,
però abans molt hot i black and red, una figura
que ensenyoreix aquest mur, menhir modern, i la
gent passa indiferent, de tan vist que el
té.
És ‘Chomo’, disposat a
envair amb el seu estil la platja de la Mar Bella de Barcelona. Per reivindicar que és una
platja de la gent com ell. No només de gent maca, o de beautiful people ,que ara tant pulula pel seu barri. Ja
forma part del paisanatge d'aquest
racó obert. Estimat i respectat per
propis i estranys.
martes, 17 de marzo de 2015
El viatge destruit de Banksy a Barcelona
Viatge destruït. Massa d’hora?. Excés de
color? No! Una interpretació molt afilada
de tal com eren en realitat els temples grecs. I les estàtues dòriques i jòniques.
I el tarannà dels nostres estimats i poc coneguts, grecs
Incomprensió total. Sí. L’estereotip germànic que
encara avui tenim de la cultura grega,
ens impedeix pensar i imaginar de com era de colorista, vitalista i desbordant la gent de l’Helade, els fills d’Helena, la
cultura del doris.
Res a veure amb el cementiri color blanc i pedrós
de l’imaginari que van imposar els intel·lectuals alemanys, volent reconstruir la
seva Grècia ideal. Un país imaginat i totalment irreal, inspirat en una Sicília
hel·lènica, mitificada i falsa recreada pel fotògraf Wilhelm
von Gloeden i la seva visió
fotogènica i irreal de Taormina; del descobridor de Troia, Heinrich Schliemann; o les al·lucinaons mentals dels arqueolegs prussians en
reviure la clàssica i solejada Grècia mediterrània, a l'espai pantanós, gris i plujós del Berlín prebàltic.
Víctima d’aquesta acció de tornar als orígens de
la identitat grega, amb tot el seu esplendor de color i punt de bogeria, va ser
una acció de la marca Banksy. La maquinaria
repressora de l’ajuntament de Barcelona va esborrar, sota el blanc mortuori,
tot el colorit d´aquest happening, entre dionisíac i plebé, i com dany col·lateral van esborrar els afixes
de la signatura Bansky, i dels seus ratolins, gaudint d’aquesta façana coloreada de l’Escola d’Art de Barcelona
Del seu viatge a Barcelona, ja no queda res d’aquest
pintor, autodenominat Banksy –que vol
ser anònim, efímer, radical, però que ara, avui, només es seguit per milers de
galeristes - i que va quedar flipat amb aquesta acció colorista a un edifici de la
ciutat de Barcelona, per reivindicar el compromís per l’autenticitat clàssica.
sábado, 14 de marzo de 2015
EPG, un 'king', amb els capgrossos com signatura
Aquest king és fa respectar. EPG s’ha barrejat,
conscient o inconscientment amb altres kings com Bone, Rasta, Ohen, Disy o amb Checo
i molts escriptors de la zona del Maresme i el Vallès.
No li desagrada l’escriptura, però a ell, la
veritat, el que li fa trempera són els capgrossos, i quan més grans són, millor.
'Caretos', immensos, ocres, marrons, majestuosos. Sobre murs grisos. Rostres, amb un punt idiotitzats. Babaus. I malgrat això, els seus carots són impressionats.
Tristos. Melanculosos. Poden estar a qualsevol paret, o en un cul de sac amagat, sempre destacant de forma gegantina. I al seu costat, mai manquen les pinzellades i reivindicacions de tota mena, aprofitant els seus dibuixos de gegants.
EPG s’ha fet gran. I sempre amb el mateix
retrat. Cada vegada més perfeccionat. La seva signatura, és la grisor dels ulls
espantats o escombrats, de peix moribund, fora de l'aigua
miércoles, 4 de marzo de 2015
Entrada a l'univers Kendo
Traspassar el carrer Picalquers, a Barcelona, es entrar en un món de color.
Malgrat que era un passadis negre, ensostrat, cubert, fosc, ara resulta lluminós per lesinfinites pintades que soporta, a banda de la mísera claror que detectem de les seves dues entrades que donen a cel obert, doncs aquest tram de rúa es un pas entre dos carrers estrets.
Un túnel, on tot ell està arrebossat de de tags, stencils, sprays i brotxa. i on tothom deixa la seva emprenta. Una autèntica borratxera bàrroca de superposicions, un deliri de la imaginació col·lectiva per a qui plasma les seves ansies per comunicar, pel miler de intervencions de writers que han aprofitat aquest forat per marcar la seva firma.
Expressar-se mitjançant el graffiti de tota mena ha creat un mural dimàmic que ho envolta tot i aquest espai sembla una cova ancestral del paleolitic, un temple mitriac abans del sacrifici, una capella sixtina popular.
I al bell mig, una porta oculta presideix l'indret, amagada sota els pintalls, amb una explícita bomba de 'Kendo', protegint l'entrada a un submón, i evidenciant que no és un un lloc permisible, ni penetrable, ni obert per a tothom.
El túnel és un enllaç, un link, cap el món més telúric.
.
martes, 3 de marzo de 2015
'Tone' i el clan RKA2 a la 'zona 0'
La vaig denomina la 'zona 0'. Després del desmantealment de la fàbrica de montatge de camions i autobusos Pegaso d'ENASA, adquirida per IVECO, aquest indret, ubicat entre la carretera N-II i la línia ferrea de Mataró, es va transformar en un galeria multicolor dels nous muralistes del Maresme i el Vallés.
Tot un descampat de runes i edificis, de naus industrials colindants, la majoria abandonades es va convertir en un gran llenç mural a l'aire lliure, on la fenética activitat dels writers i muralistes de la zona d'influència de Mataró es va desenvolupar d'una forma exhuberant.
Aprofitar, en tota la seva magnitut, aquest espais geganti i obert, va posar en relleu la creativitat amagada de molts artistes d'aquesta ciutat postindustrial i que, durant uns mesos, van desplegar una activitat, digna d'estudiar i que ara la estan malmeten.
Des de fa mesos estan esborrant les pinturas que van estar des de l'any 2012 en aquest espai. Mostres de Tone [SexFul], el clan RKA2, MaLa, Radok, Oiter, ARYZ, están sent ocultats sota la calç sintètica de la pintura blanca.
Tots eren conscients de l'efemeritat d'aquestes actuacions front les parets verges descobertes d'aquelles naus que abandonades.
Però no deixa de ser una pena que moltes mostres d'aquestes gigantines obres quedint ara amagades per la fredor de la pintura blanca, que está encolant tot aquest espai laberíntic de carrerons, per convertir-lo en una nova promoció urbanística, diuen, de sanajament.
Aviat tot aquest camp de creativitat i energía, serà convertit en un camp de runes, per acondicionar el terreny per futurs negocis inmobiliaris
jueves, 26 de febrero de 2015
Banksy s’enfila a Gaza
El graffiter gal·lès Banksy ha estat a Gaza. Ha volgut deixar la seva empremta en aquesta trepitjada terra de la costa est mediterrània. En el seu compte de twitter, instagram i you tube ha penjat fotos i un video testimoni de la seva presència allà.
Un visita fugaç, de turista crític, que
li ha servit per
posar en els seus 'frescos' l'èmfasi
del drama del que està passant allà. Guerra,
bombardejos a discreció, dolor, en un territori on la població
viu aliena a qualsevol
via de solució i
allunyada de qualsevol esperança.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)