Rumors per destruir

Llagrimosa

És un vessar de llàgrimes de manera exagerada. Dues 'llagrimonas' relliscan com una baba de cargol o unes gotes de resina de pi per la epidermis del rostre d'una preadolescent. Quasi un insult a la sensibilitat convencional d'avui dia. Una exageracio. Provocació premeditada, un record, homenatge reivindicador, d'algú que vol recordar a algú. Sense cap mena de dubtes, un deliri revulsiu.

Això és el que he pensat al trobar-me aquest rostre encolat en una pared de Llavaneres. Un stencil gigant, autèntic poster, aderit a un mur,  a prop d'una zona de contenidors per avocar bosses de brossa.


Aquest retrat, aparentment tan hiperrealista, dona un 'yuyo' que només pot agradar a ments maleïdes. Veure'l reproduit infinitament en les parets pot provocar una catarsis sensiblera d'angoixa malenconiosa, en un entorn dur i gaire sensibler. En el fons. vol provocar nous estats d'ànim. Una acció, que no sé si respond a una reivindicació, a una sensibilització, a una campanya de marketing o a un deliri ideològic. També he pensat en una maledicció. No sé per què! Pot ser no m'ha agradat ver-ho en un mur del carrer.


Després, meditant, un cop he fotografiat el mur, he reconegut que aquesta acció també és una forma  efectiva de fer activisme a través de l'art i comunicació al carrer. Encare que els llagrimons exagerats desmontint el realisme i la valua del 'retrat'.

Ningú és perfecte. I tots som contradictoris. Per sort!