Blanc sobre negre: Gris fràgil, fàcil, efímer

Stencil de fredor gris, de blancs i negres, poc atiborrat

Darrerament abunden els graffitis 'grisos'. D’adhesiu i plantilla. El que molts anomenen stencil de tallar i enganxar. De negre sobre blanc. Allunyant-se del graffiti pur, dur, fins i tot del clàssic stencil, atiborrat de color, de barroquisme desenfrenat que va desenvolupar la seva particular trajectòria en les tendències de l'art de carrer.

El nou stencil aprofita sempre la paret neta, el mur immaculat. Minimalista. Lineal. A vegades contundent. La majoria de les ocasions efímers. Però es pot reproduir amb facilitat. Molts són impresos, excessivament fàcils d'enganxar i possiblement per això, excesivament fugaços, com aquesta imatge -que no direm on era- mostrada al començar el post. Aquesta enganxina va durar poc i no pel missatge de ‘kabrones con suerte’, adosat al seu costat, sinó per la seva mateixa fragilitat, en l’espai i en el temps. Per ser una acció intromesa en un territori que li era aliè, controlat per moltes altres tribus que representen el graffiti pur, d'spray i pintura.

Un gosset cabró i de carrer, amb mans de famella humana, encolat a la paret, amb el seu barret de king cabronàs neollatí, va fer que fos mirat per milers de transeünts, abans de la seva arrencada definitiva i que algú es pensens que es tractaba d'un Bansky amagat.

Per contra, els stencils desbordats, canallescos, borratxos de color i barroquisme, bruts de desordre total es mantenen imperpetus en racons i carrerons.

Superposició d'stencils desbordants i coloristes en un carreró del Raval a Barcelona

El graffiti d'Star Wars, a Nafta, Tunísia

'Writing' a l'escenari del film Star Wars, al desert de Nafta, Tunísia

Enmig del desert del sud, a Tunísia, a l'entrada del Grand Erg, perdura el graffiti que fa anys es va pintar en aquest escenari de rodatge de la Guerra de les Galàxies, on, un inspirat George Lucas, va immortalitzar una de les seqüències més inesborrables, emotives i captivadores de la saga. 

Entre dunes, en un decorat de cartró-pedra interplanetari, en ple desert de sorra, es manté aquest graffiti de decorat, veritable marca del territori on els heterogenis refugiats de l'imperi del mal cohabitaven en un espai de llibertat i borratxera. 

He estat aquests dies rondant per aquestes dunes. I he comprovat que fins a la ficció, el 'grafit' de carrer es troba a tot arreu. Fins i tot enmig del desert. No hem d'oblidar que va ser aquí, precisament en territori tunisià, on els doctes historicistes del graffiti establishment (llegenda urbana?) situen la primera acció painting del segle XX, quan un soldat de l'exèrcit USA va deixar la seva emprenta dibuixat que "Kilroywas here '(Kil Roy va passar per aquí'). Després, aquest missatge ho va repetir a mesura que el seu esquadró avançava al llarg de Sicília, i Itàlia, fins que va finalitzar la II GuerraMundial, arribant fins i tot ha deixar la seva marca a Berlín.

Sí, quelcom cosa ha de tenir Tunísia amb l'essència del graffitisme, malgrat que ara per ara està durament reprimit per als seus ciutadans.

.