En el cosmos multiètnic
dels centres històrics de les grans ciutats, trobes plasmades en parets i murs les
veritats dels oprimits. Veritats que de vegades no coincideixen amb les teves veritats,
ja que com diu el refrany 'en aquest món no hi ha res veritat ni mentida, tot depèn
del color amb què es mira ".
Quan la dignitat es
converteix en rebel·lia, és que alguns pensen que només la seva opció és la
bona. I no ..., no és això. Ho sento.
Aquest mural, en
ple Raval barceloní, m'ha evocat la fortalesa -alguns dirien que ‘xuleria’- de
petits països com Nicaragua, Equador, Cuba, Veneçuela, que mostren la seva dignitat,
ensenyant els dents d'un 'humanitarisme' primari, gairebé cristià, d'estar en favor del perseguit, en aquest cas de l'analista del NSA –la nova CIA- Edward Snowden.
Sense tenir cap por de a
enfrontar-se a qui el persegueix, en aquest cas l'Imperi, estan donat la cara per un desnonat. Importa poc o molt si
es tracta d'un espia, d'un contra espia, d'una criatura juganera entusiasta de
la informàtica, d’un rebel sense causa.
Quan aquesta acció de
‘xuleria’ pública i notòria -de dignitat primària- es fa palpable en ajudar a un
perseguit, malgrat les represàlies que aquesta actitud pot implicar, esdevé una
autèntica manifestació de dignitat i llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario