Va ser un any dur, tocat
de sang i mort. Va morir la bèstia. Es va convertir en formigó devorat pel vent i la plutja.
Ara, els seus col·legues, sicaris com ell,
pul·lulen; metamorfosant-se i camuflant-se. S'amaguen avergonyits de la nova vida, que
brolla i esclata sense control, en descampats, ciutats, poíigons industrials vuits, jardins asilvestrats i cases ocupades.
Però la imatge d'aquell
moribund, estès a terra, abandonat i desolat, perdura encara en la memòria dels
seus assessins, amics seus. Ara desconsolats i desorientats, anyoren el retorn a la vella vida, a ritme de 'saudade'.
No hay comentarios:
Publicar un comentario