Ofegats per la plutja

Plou. Des de fa setmanes. És una caiguda d'aigua contínua. Persistent. Sens dubte beneficiosa, en un país de sequeres. O això diuen. Jo ho certifico. Però com sentencien sàviament els clàssics 'molt de bo, és dolent'.

Cau aigua a manta. Camps entollats, rius pujats, recuperació de lleres oblidades. Això és bo. Però, sempre i quan ens adaptem al nou hàbitat. Deixar de ser sargantanes de secà i convertir-nos en batracis. O en peix.

Com aquest pintat prop de la línia ferroviària Barcelona-Mataró, passada la riera d'Argentona, exuberant aquests dies, plena d'aigua i humitat. I de fums detergents i d'incineradora.