A qui li agrada descarregar adrenalina, sempre li encanta caminar per la vora de l'abisme. En termes rockers 'Walk On The Wild Side' , com cantava Lou Reed en el seu magistral obra 'Transformer'.
Als seus 62 anys
Arturo Pérez-Reverte confessa en una entrevista publicada per un diari de
distribució gratuïta (20 minutos d'avui 28 de novembre [diaris, d'altra banda,
que són els que la gent llegeix de veritat]) , que en el fons se sent un grafitter,
perquè li evoca l’angoixa i la por viscuda els seus anys de reporter en
territoris bèl·lics, sempre amb l'adrenalina al cent per cent, en territori aliè,
en ‘territorios comanches’, tal com ho viuen i gaudeixen ara, aquests 'vandàlics embrutadors de parets' en les seves accions clandestines.
He llegit amb
gràcia aquesta entrevista, mentre viatjava en metro, per descomptat. M'ha
agradat, per que em recordava al millor Pérez-Reverte, el ‘escribidor’ del
relat ‘Territorio Comanche' [no el del escriptor actual, carrincló i falsament galdosià] i
perquè he comprovat que a la seva edat ha redescobert el plaer de segregar
adrenalina en estat pur. Amb un grup de graffiters. Gràcies a ells , als quals
ha acompanyat durant unes nits, en plena acció bombing, - perseguida per les
policies municipals- ‘pintorrejeteando’ carrers de Madrid, ha reviscut la joventut
de la vida. Que res té a veure amb l’edat biològica.
Suposo que ha passat la
nit amb 'escriptors' ('writers') de Madrid. Suposo. O en la seva Cartagena natal, que hagués sigut lo adient!. No ho sé. Però, si ho fos, ¡viva
el ‘cantón’ de Cartagena!. Seria interesant veure els tags.
No hay comentarios:
Publicar un comentario