La calavera és un
motiu molt recurrent en l'imaginari dels ‘graffiters’. Mort i llibertat. Cementiri i horitzó marítim. Ànimes
en pena i pirates vitalistes.
El crani humà evoca
el coneixement, l'altra vida, l'avís de que la mort, la teva ombra pròpia, la
tens al teu costat .
A Mèxic el culte a la
calavera és tota una cultura. En ambients folklòrics del mediterrani el crani ‘osamental’
és tot un mite. Un ritus entre religiós i espiritual. Els pirates i homes de
mar també van utilitzar aquest emblema per identificar-se i avisar a les seves
víctimes que serien sanguinàriament assaltades.
Ara exhibir
calaveres és una moda. Tothom li agrada embellir-se amb elles. Abans eren un
avís de perill. Un repudi. Una dolenta senyal d'entrar en el camí perillós ( 'walk on the wild side' ) com diria Lou Reed .
Ara és una icona
positiva. S’ha transgredit el seu simbolisme malèvol. Com aquestes calaveres vistes
en un mur de la ciutat de Mataró, a prop de la conurbació de Barcelona.
Simples, esquemàtiques, infantils, naïfs.
De bon rotllo. D’un minimalisme insultant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario