La subtilesa de l'art ‘lleoní’

La ciutat de León és subtil, ingràvida, sensible. Màgica. Una ciutat on la creativitat de la gent es projecta a la nítida i blavosa atmosfera, de color cobalt profund i la seva dura naturalesa de 'piamont asturià', de tons marrons, de siena torrada, es barreja el vermelló jugant amb els grocs i morats.

L'art desborda pels carrers. L'essència creativa de Lleó (León en castellà) és el seu 'barrio húmedo'. El goticisme lluminós, res sinistre, sinó vital i il·luminat, aquí es converteix en rutina. El vi corre pels carrers. El formastge 'cabrales', la moixama de vaca, marca els paladars. Es respira edat mitjana, però molt romanitzada. Gaudinisme importat. Tot està a la mesura de l'home. Es van avançar en segles a  l'humanisme renaixentista. I en dècades a l'expressivitat urbana més genuïna: la creativitat pel simple fet de ser-ho.

Com a mostra, aquest òvul en forma de famella, pintat en una finestra sense paisatge. Sense obertura. Sense vistes. Una sortida a l'exterior sense possibilitat de mirar des de l'interior. Tancada per a l'eternitat. Tons marrons, de siena torrada, barreja de vermelló amb grocs, com la seva geografia circumdant. El màgic d'aquesta pintada és el fet que el va provocar. L'originalitat brolla d'un forat botànic situat al centre d'una de les taules de fusta del porticó d'aquesta finestra tancada amb pany i clau, que com un exuberant melic, va servir d'inspiració i d'inici a aquesta subtil pintura.