El vent del nord a
Catalunya crea caràcter. Tant al territori com a la seva
gent. Atorga una personalitat
pròpia, a nadius i transeünts. ‘Estàs
tocat per la tramuntana’ i no per que hagis nascut en aquest lloc del vent. ‘Estàs
tocat per la tramuntana’, per què ets, en aquest moment, immers en aquest
territori. Aquest indret
imprimeix caràcter. Pel
vent.
Dalí
va haver de tornar el país de la tramuntana per poder continuar amb la seva bogeria
creativa. Van Gogh va
desbordar la seva demència creadora amb el mestral occità. I
la gent que es troben a l'Empordà, ja tinguin estatus de nadius, passavolants o d’afincats,
amb el temps, els seus cervells engendraran personatges mítics que voldran estar eternitzat a les
parets i als terrats de les cases.
Aquí la pintura
adquireix relleu. Desborda
les dues dimensions cartesianes, pròpies del pintar i dibuixar, per brollar a
una tercera dimensió, amb relleu, pròpia de la vida real. Però
d'aquí, a traspassar a una quarta dimensió, només hi ha un pas. Cal que bufi amb més força aquest vent de nord, ja sigui mestral o tramuntana,
i les imaginacions mentals brollaran com peces de relleu i engendraran
històries amagades, que solsament les retorçades ments dels seus creadors coneixen,
la majoria de les vegades relacionades amb
animals mítics, vampirs medievals, transeunts en cases desolades i pobles devastats per
una venjança bèl·lica.
El
ressorgiment d'una beateria pròpia d'una religió ancestral i tel·lúrica, està en
tots aquests fantasmes eòlics. Com
aquesta mostra, captada al mur d'una casa, prop del castell de Llers, a la torre Galatea a Figueres, al carreró de Cal Palmero a Saus, o els bruixots de Sant Pere Pescador.
|
Els lleons de Llers |
|
Teatre Dalí a Figueres |
|
Els ous de la torre Galatea |
|
El carreró de Cal Palmero, a Saus |
|
Els 'bruixots' de Sant Pere Pescador |
No hay comentarios:
Publicar un comentario