Guernica: l’esboç del primigeni

Durant aquests dies -ara fara 76 anys- es va gestar una de les primeres accions del graffitisme.  Es a dir, l'art vist com un mural de carrer. Pablo Ruiz Picasso va concebir - entre l'1 a l'11 de maig de 1937-  una pantalla gigantina (7 m. x 4 m.), transgressora, directa, denunciadora d'un terrible drama, expressió sincera i sense miraments del que sentia el pintor en aquell moment. Un mural incisiu, Guernica, propi d'una acció d'art de carrer, pensat per estar a la vista de tothom. Aquesta obra és, crec, un primigeni de l'acció de l'streetart.
 

En ple període astrològic de Taure i com si d'una catarsi es tractés, Picasso carregat d'absenta i passió, es va embrancar al llarg d'aquesta setmana a una febril sessió d'esbossos i dibuixos, on va traçar aquesta acció pictòrica en que desborda ràbia i indignació pel bombardeig que va patir la localitat basca de Gernika el 26 d'abril.

Un embolic de mites i personatges, protagonitzen un relat punyent. Una provocació directa a la consciència de l'observador. Si el va pintar en llenç, - a partir de l'11 de maig fins del 4 de juny- va ser perquè no va poder esquinçar directament a la paret del pavelló de la República Espanyola a la Expo'37 de Paris, ja que faltaven molt pocs dies per a la inauguració d'aquesta gran festa internacional del comerç, la indústria i el progrés del capital.

Però tota la filosofia de la seva execució es pròpia d’un mural al carrer. Un prolegòmen d’aquestes accions. Un primi-geni.