Subtil, ingràvid, eteri

Peça sublim. Amagada en un carrer del 'Pedralbes del Raval'.  D'execució detallista, és una mostra delicada del que es pot descobrir vagarejant pels carrers de Barcelona i guaitant les seves parets i murs. Espero que duri aquest dibuix i que sigui respectat, per la seva mateixa ingravidesa etèria.

Després d'unes jornades transcorregudes a la ciutat de Màlaga, emborraxant-me de Picasso i després d'un viatge exasperant, típic en 'vueling', trobar-me amb aquest dibuix al mig del carrer, em reconforta.

El miro i penso que avui Picasso lliurava el seu 'Guernica' al pavelló de la Expo'37 de París. Amb aquest dibuix de carrer qu'acabo de veure en una porta tapiada, amagada a la part alta del raval barceloní, en vull evocar aquell moment en què el malagueny va lliurar la seva obra, tan subtil, ingràvida i etèria com aquesta, però més contundent, violenta i reivindicativa.

Aquell Picasso del 37 va abandonar per uns anys els móns feliços, optimistes subtils, ingràvids i sensibles com bombolles de sabó, per denunciar el món groller, pesat i insensible com bombes de tritó. D'aquest dibuix eteri que acabo de veure, encara brolla un optimisme delirant i feliç. Dessitjo que duri molts anys.