Banksy o Óscar Pérez, valen el mateix

Aquesta setmana en un carrer neoyorquí, un vell oferia dibuixos del grafitter Banski a baix preu, (sota el rètol d'spray art) en una paradeta muntada  al mig del carrer  proper al Central Park. Pocs van fer cas a les peces en petit format d'aquestes expressions artístiques. Ningú coneixia qui era l'autor d'aquestes obres. No estaven signades de forma visible. I per això, foren menyspreades o no tingudes en compte.

Si ho haguessin sabut, s'hagués muntat el caos en aquesta part de Nova York. Però al passar desapercebut qui era l'autor d'aquests grafittis pintats sobre format de llenç, les obres van passar desapercebudes.

Amb aquesta experiència s'ha constatat de nou, que la gent compra i valora l'art per prejudicis. Comercials i de modes. La firma és la gran referència. 'És de tal autor, doncs el compro com sigui'. Així de simple i irracional funciona el mercat de l'art. En quedar en l'anonimat l'autoria d'aquells Banksy exhibits per a la venda en un carrer de Nova York, el públic ni es va adonar de la seva presència, i per això no els van valorar, ni els va comprar. Ningú es va adonar del que tenien davant dels seus nassos: l'obra d'un dels fenòmens més cotitzats de l'art actual. Més d'un broker i galerista del Soho o de Trebinka, es deuria tirar dels cabells, en conèixer el que va passar a poques milles de distància de la seva galeria i que per pura desinformació, no va poder aprofitar.

A mi, personalment, m'encanta descobrir llenços urbans, sobretot murals, pintats al mig del carrer. Quan vull recrear-me en veure pintades urbanes, m'agrada passejar per escenaris molt específics del paratge urbà i captar fotogràficament aquestes accions a través del mòbil amb el qual et connectes al món exterior.

El Raval de Barcelona, el Poble Sec de aquesta ciutat, o els carrers i polígons de Mataró són territoris on sòl pescar moltes de les imatges de grans parets pintades que surten en aquest blog.

Ahir em vaig acostar a la ciutat de Mataró, una de les ciutats que compta amb algunes de les representacions més creatives de l'anomenat art urbà, per comprovar les novetats que es forgen en aquest territori, un dels més interessants en el moment actual i gaudir contemplant.

Mentre prenia un tallat en una de les terrasses de la Riera de Mataró, es va acostar un dibuixant local , un tal Oscar Pérez, i em va oferir l'edició del seu fanzine corresponent al mes d'octubre, que recentment acabava d'imprimir. Em va oferir un exemplar per comprar. El vaig comprar i vaig comprovar com en un minúscul recinte de paper de menys de 16 centímetres quadrats (un DinA-5) des de fa molts anys dóna a conèixer als veïns la seva creativitat en el dibuix amb tint humorístic, oferint-los al mig del carrer.

L'exhibició del dibuix a través del format imprès, en principi és l'antítesi del grafittisme com a acció d'expressió creativa mural i pictòrica al mig del carrer. Però la forma en donar a conèixer aquesta creativitat, d'apropar-la de forma directa al passavolant del carrer, a qui es creua amb l'artista, crec és una altra forma d'entendre l'acció del dibuix creatiu com a art de carrer. Això sí, restant-li la seva dosi de subversió, provocació i rebel·lia comunicativa que representa l'actuar sobre les parets urbanes.

Tot això em va fer pensar en el que va passar a Nova York amb la venda de pintures de Banksy en una paradeta al carrer fa quatre dies. I em va fer pensar també com no s'ha de confondre el valor amb el preu en el món de la creativitat. Un Banksy o un Oscar Pérez, per a mi tenen el mateix valor, si em provoquen una emoció. Ja sigui en format imprès, en un llenç, o en una paret de la ciutat. I això no té preu.

Els 'Spray Art' de Banksy per 60$ (50€) en New York: '¡Claro, falta la firma!!!', diría Dalí.