Floreix el graffiti comercial

El graffiti, com a art provocatiu, reivindicatiu, de llibertat personal, gairebé subversiu, perd el seu valor revulsiu, d'expressió radical llibertat, fins i tot de guerrilla artística, quan es posa al servei d'un negoci.

Però no per això, quan aquest art mural deixa de ser provocatiu i es converteix en quelcom permès i ben pagat deixar de ser art. Es converteix en art mural convencional, art pictòric, al mig del carrer. Un art de carrer no canallesc, i sí subvencionat. Podríem dir, que es converteix en un art integrat, palatí, burgès, instituït.

Una gran part de la producció artística, al llarg de les civilitzacions ha estat subvencionada pels grans cercles de poder. La producció artística y cultural de la Grècia clàssica, l'edat mitjana eclesiàstica, el renaixement principesc o el barroc monàrquic, van estar mantingut pels poders d'aquestes societats. També quan es va inventar la idea de la llibertat creativa de l'artista, durant l'auge de la individualista burgesia industrial i capitalista, aquesta també va subvencionar, per les seves mansions privades, l'art, en aquest cas el sorgit del creador bohemi. També el post capitalisme ha estimulat el seu concepte particular en emparar l'art i retenir per a les seus d'aquestes grans corporacions, teles gegantines executades per artesans postexpresionistes, que han complert la seva missió a la perfecció.

La muralitat pictòrica al mig del carrer, pagada i contractada la seva realització per cridar l'atenció o enaltir un negoci també és art. Art al carrer, amb uns propòsits clars, però art al cap i a la fi. Cada vegada hi ha més botigues, bars, restaurants, entitats, o locals d'activitats professionals, que s'acullen al graffiti per donar notorietat a la tasca que realitza el seu negoci. Cada vegada més, floreix un graffiti comercial, que no per ser comercial deixa de ser una manifestació amb aspiració a ser bella. Perquè en essència, tot el que es realitza amb passió és art. Enaltir aquesta pràctica, encara que sigui comercial, també mereix el seu reconeixement.

És una altra manera de veure l'art de carrer, amb altres propòsits, menys reivindicatius, -tret el donar a conèixer els avantatges que proposa i seduir el vianant pel local en qüestió-, menys subversius, però al cap i a la fi, art.