Aquest king és fa respectar. EPG s’ha barrejat,
conscient o inconscientment amb altres kings com Bone, Rasta, Ohen, Disy o amb Checo
i molts escriptors de la zona del Maresme i el Vallès.
No li desagrada l’escriptura, però a ell, la
veritat, el que li fa trempera són els capgrossos, i quan més grans són, millor.
'Caretos', immensos, ocres, marrons, majestuosos. Sobre murs grisos. Rostres, amb un punt idiotitzats. Babaus. I malgrat això, els seus carots són impressionats.
Tristos. Melanculosos. Poden estar a qualsevol paret, o en un cul de sac amagat, sempre destacant de forma gegantina. I al seu costat, mai manquen les pinzellades i reivindicacions de tota mena, aprofitant els seus dibuixos de gegants.
EPG s’ha fet gran. I sempre amb el mateix
retrat. Cada vegada més perfeccionat. La seva signatura, és la grisor dels ulls
espantats o escombrats, de peix moribund, fora de l'aigua
No hay comentarios:
Publicar un comentario