Traspassar el carrer Picalquers, a Barcelona, es entrar en un món de color.
Malgrat que era un passadis negre, ensostrat, cubert, fosc, ara resulta lluminós per lesinfinites pintades que soporta, a banda de la mísera claror que detectem de les seves dues entrades que donen a cel obert, doncs aquest tram de rúa es un pas entre dos carrers estrets.
Un túnel, on tot ell està arrebossat de de tags, stencils, sprays i brotxa. i on tothom deixa la seva emprenta. Una autèntica borratxera bàrroca de superposicions, un deliri de la imaginació col·lectiva per a qui plasma les seves ansies per comunicar, pel miler de intervencions de writers que han aprofitat aquest forat per marcar la seva firma.
Expressar-se mitjançant el graffiti de tota mena ha creat un mural dimàmic que ho envolta tot i aquest espai sembla una cova ancestral del paleolitic, un temple mitriac abans del sacrifici, una capella sixtina popular.
I al bell mig, una porta oculta presideix l'indret, amagada sota els pintalls, amb una explícita bomba de 'Kendo', protegint l'entrada a un submón, i evidenciant que no és un un lloc permisible, ni penetrable, ni obert per a tothom.
El túnel és un enllaç, un link, cap el món més telúric.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario