Polles, putes i figues, o la magnificació de la protesta

Fins al Google Street els capta. Una gran part dels graffitis mostren un solapat desig de expressar les frustracions sexuals, desamors fanatitzats, tabús reprimits, lloses atàviques que oprimeixen el subconscient dels individus. I aquest complex queda reflectit en graffitis amb icones que representen penis, vagines ‘conyeres’ -en català diem figues-  i l'ús sistemàtic de la paraula puta ...

A vegades em pregunto que tenen a veure aquestes professionals del sexe amb la ira continguda de molts graffiters que volen expressar les seva protesta o frustració davant els fets que li oprimeixen. Ja siguin morals, econòmics o socials. I el per què s'utilitzen els òrgans sexuals humans per expressar aquest descontentament.

Però així és. Segur que té una explicació antropològica i psicològica. Dels menhirs i del subconcient col·lectiu. Carl Gustav Jung ho explicaria sense cap objecció.  Però no es el motiu d'aquest post.

Com a mostra del que dic, d'aquesta manifestació d'art de carrer de rebuig convulsiu, penjo aquestes mostres captades en menys de 15 quilòmetres de distància una de l'altra. Una d'elles està eternitzada pel Goggle Street, al Masnou, davant l'estació de ferrocarril, l'altra està al pati d'una ermita marítima, la de Sant Simó, a Mataró. 

Enmig,, poso una mostra grollera de graffiti de toillet, de WC, o de ‘minguitori’, que no és art de carrer, -al tracar-se d'una manifestacio feta a l'interior d'un local- però a vegades, està en la seva sintonia. 

No assenyalo la seva ubicació, a Saragossa, per respecte al propietari del local; però evidentment  tot el que descrivim és una prova del que diem en aquest post: La magnificació dels nostres organs sexuals per expressar la més enèrgica protesta o el més profund desencís.